dilluns, 18 de desembre de 2006

Ara que ja he dormit, continuo amb " el misteri de la vila de Gràcia "


Vet aquí una vegada una Vila tranquila on hi havia de tot per a tots... ( seguirem) i la gent era molt maca i es coneixia tothom. Com que ja he dormit, continuo.
La gent d'aquesta Vila, va veure com una gran ciutat l'engullia, però va pensar que això seria beneficiós i ho va admetre, més comunicació, més comerç... . Van passant els anys, passa una guerra molt dura i la Vila convertida en barri, continua igual. Però un dia arribà a la gran ciutat un gegant anomenat Ikea, vingut del fred ( molt fred i molt rós ), que era com una mena de centre comercial on era molt fàcil entrar però molt dificil sortir, ja que l'interior anava canviant a mesura que tu t'hi passejaves per dins. les parets s'anaven movent a mesura que tu abançaves i només la màgia et permetia sortir d'allà ( això si, amb una emprenyada de collons!!! ). Bé, ara direu: què té a veure Ikea amb Gràcia? doncs que tinc la certesa de que el senyor Ikea a comprat el barri de Gràcia per convertir-lo en un gran magatzem de mobles i si no, només fa falta que us passejeu pel barri a diferents hores del dia i veureu un curiós fenòmen que fins ara només es donava als grans magatzems de mobles suecs: carrers que canvien de direcció, grans testos de flors que apareixen i desapareixen en curts espais de temps per taponar l'entrada a segons quins carrers, curioses linies verdes pintades a terra que obliguen als conductors a pagar peatge amb el cotxe aturat, uns bolets en forma de consolador gegant que surten i s'amaguen del terra amb una facilitat pasmosa... . És una teoria de la conspiració? NO!!!, és un fet constatable. Ara només falta saber si Zaplana està darrera de la venta del barri al senyor Ikea!!!!.

dijous, 14 de desembre de 2006

Jet lag, Jet lag!!!


Jet significa literalment " sortidor, propulsió " i Lag, a part de ser qüasi bé la totalitat del meu cognom també significa " demora ". Si hem de fer cas a les noies de la sèrie de TV3, el jet lag és tot el contrari del que ens expliquen els cientifics, perque només feia falta veure-les a elles que anaven tot el dia com una moto i es passaven la vida viatjant. Ara jo em pregunto que passa amb els jugadors del Barça, porten una vida molt estressant, cobren pocs diners per fer el que fan, no estan acostumbrats a viatjar ( amb totes les comoditats del món ) o es que directament son unes senyoretes ( sense voler faltar al sexe femení, que en aquestes qüestions son molt més fortes que nosaltres ). Son un equip " Jet ", o sia que surten molt i per això van cansats per la vida o son un equip " Lag " que arriben tard a tot arreu per que van cansats. De fet m'importa ben poc mentre tinguem en Ronaldihno i fagi el que ha fet avui contra els mexicans. Visca el jet lag blaugrana!!!!.

dilluns, 11 de desembre de 2006

L'insòmni de l'ós


Resulta que a Bulgària tenen una vintena d'óssos bruns que no agafen el son per poder hivernar ja que fa molta calor i està clar que un ós que no hiverna no és un ós ( com a mínim com el Yogui ). Ela cuidadors del parc s'han estat trencant el cap ( n'hi han dos a l'hospital General de Sant Stoichkov amb politraumatisme cranial ) per veure com podien fer dormir als peluts animalons i després de molt pensar han decidit que la millor manera era cebant-los a base de fruites i verdures a veure si els agafava ganes de fer una bacaineta. Sembla ser que funciona i que a base de cols, naps, taronges i llimones els amics de Yaki i Nuka comencen a tancar els ulls. Ara jo em pregunto, si una col pot adormir un ós durant tot un Hivern, que fem nosaltres atiborrànt-nos de somnifers i hipnòtics per poder dormir la gens despreciable qüantitat de 7 hores diàries?. Ara entenc per que Bulgària és el pais dels sòmnis!!. Ja ho deia el gran filòsof: " si a Bulgària vas, ràpidament t'enllitaràs " ( potser es referia a una altra cosa, no ho se però en tot cas lliga amb el tema ).

diumenge, 10 de desembre de 2006

Pregunta ràpida...


Tenir un parell de collons, significa que tens dos ous o que tens un germà siamès enganxat a tu amb el que comparteixes les gònades?. No ho se noi/a, perque un parell son 2 però collons és plural i per tant aquí hi ha alguna cosa que no cuadra. Digue'm tonto però no ho entenc, a més, què passa si en tens un més gros que l'altre o si t'han castrat o si no et surt dels collons o si els tens encongits per culpa del fred o si...?
Més informació al institut nacional d'estadística de les illes Bikini.

dissabte, 9 de desembre de 2006

L'especulació és una cosa bona, home!!


Que l'especulació és una cosa ( ho diré més fàcil pels que no ho han entès : És un Fet ), a aquestes alçades ja ho sabem tots menys els okupes ( el kalimotxo té molts efectes nocius encara per descobrir ). Us demostraré en quatre linies ( o potser més...especulació linial ) que l'especulació redistribueix la riquesa que genera, entre totes les capes de la societat.
Comencem per què és el que fa l'especulació: bàsicament encareix el preu dels pisos i del sol on es construeixen. Conceqüència inmediata: els joves no tenen vivendes i per aquest fet per no haver de passar vergonya de portar la parella a casa els pares i incomodar-los amb els gemecs de l'amor, han d'anar a follar a qualsevol altre lloc dignes d'anàlisis, per exemple si ho fan en un cotxe, estan generant beneficis a les petroleres ja que tard o d'hora hauràn de posar benzina, si ho fan al carrer, exerceixen d'ajut addicional a la guàrdia urbana, amb el que l'ajuntament s'estalvia uns sous en contractacions extres... i així podriem parlar de 3'4 bilions de casos ocorreguts a la ciutat de Barcelona durant l'últim any.
En fi, veieu com de l'especulació s'en treu un benefici que ens ajuda a tots a complir les ordenànces de civisme i fer que cada vegada més ens tornem lleons amb molta veu però sense ungles. Així no anem enlloc i mentre continuin pujant els tipus d'interés dels crèdits ens tenen agafats pels collons per que acabem sent nosaltres els que ens veiem a especular fins i tot amb els nostres ovuls i esperma ( que prou deteriorat està de tant portar texans apretats i és que la movida madrilenya va fer molt de mal ). LLegiu-vos tots V de vendetta i potser acabareu entenent moltes més coses de les que us creieu capaç.
P.D.: per cert, la paraula especuladors que costa un ou escriure-la en el teclat de ordinador, us heu fixat que té nom d'instrument macabre d'un ginecòleg psicopata!!!!!!!!!

dijous, 7 de desembre de 2006

The great Below ( Trent Reznor )

Mirant fixament al mar

ella vindrà?

Hi ha esperança per a mi

després del dit i fet

qualsevol cosa a qualsevol preu

tot per a tu.

Totes les despulles d'una vida perduda,

tot per a tu.

El món sencer ha tancat els ulls,

fe cansada, dèbil i usada,

per tot el que podriem haver fet

i tot el que podria haver estat.

L'oceà m'atrau al seu costat

i em xiuxiueja a l'oida

el destí que he escollit

tot es torna clar.

Les corrents tenen la paraula,

el temps s'acosta

em purifica,

em fa desaparèixer.

Descendeixo desde la gràcia

en brassos de la corrent submarina,

tornaré al meu lloc

a la Gran Profunditat.

Dedicat a Ciscu Ordoñez ( que no està mort ).

dimecres, 6 de desembre de 2006

Fumando espero....


Ja tinc la solució als fumadors com jo!!!. Posem pel cas que tenim una esperança de vida de més o menys 80 anys ( per aquí va la cosa ). Si ens fumessim una cigarreta cada dia de la nostra vida acabariem les nostres hores havent fumat la no despreciable quantitat de 29.200 cigarretes, això fa un total de 1.460 caixetes de tabac ( una dada tonta és que traduït a euros son ni més ni menys que 3.650 € aproximadament!! ). Si això ho dividim pels dies que té un any, ens dona que haurem fumat l'equivalent a 4 anys de la nostra vida!!!. Ara jo em pregunto : no seria més fàcil que la Seguretat Social ens proporcionés les 1.460 caixetes totes de cop quan tinguéssim 10 anys i als 14 ja ens ho hauriem fumat tot i podriem començar una vida plena de salut?. Ja, Ja, Ja... per celebrar-ho vaig al Paki a comprar tabac, que només em queda un PITILLU!!!!

Rebollo mola


Tot això del còmic està molt bé, realment hi han coses boníssimes, molt més bones que un grapat de llibres de merda que venen milers de còpies per tot el món. També s'ha de dir que dins del món del còmic hi han verdaderes merdes o bé gent que s'hi dedica sense saber per què s'hi dedica. Hi ha però una raça especial de gent que dibuixa i fa còmics que si bé l'especialitat ja dona per la transgressió encara estan més enllà del politicament incorrecte. Com en Rebollo, que a part de ser un excel.lent dibuixant, guionitza uns còmics d'una intensitat macabre sense pensar en "el que diràn". Crec que ja queda molt poca gent que fagi les coses amb dos collons i no pensant en el que és políticament correcte, perquè no es poden fer acudits de putes, negres, skins i drogues...? Ah si! és que son temes de molt alta sensibilitat social i mereixen tot el nostre respecte institucional. Si volem que realment sigui així, incorporem-los al nostre imaginari còmic i les coses segur que van millor. Un bollo para Rebollo, que se'l mereix més que uns quants prèmis Nobel de literatura!!. Rebollo mola el podeu comprar a la botiga de còmics "Antifaz" de Major de Gràcia o al bar " la birreria" del carrer Riera de St. Miquel, també de Gràcia.

dimecres, 29 de novembre de 2006

Carnet de President per punts

Si us paren conduïnt veguts, el més probable ( és una broma!! ) és que us retirin uns quants punts del carnet de conduir. Ara, què passa si dirigeixes una empresa o un pais sota els efectes de l'alcohol?, ara per ara sembla que res. No seria llògic que també et treiessin punts d'algun lloc, o bé que te'ls posessin degut a la castanya que t'has fotut al anar a recollir el got de cubata que t'ha caigut de la taula presidencial. En fi, crec que en certa manera està bé que els politics promulguin lleis per al suposat benestar de la societat, però crec que ha arribat l'hora que ens plantejem de que nosaltres els poguem posar lleis als politics per que s'assebentin de que també formen part de la societat que dirigeixen ( millor MANIPULEN ).

dimarts, 28 de novembre de 2006

Antiestaminics maliciosos

Per culpa d'una abella es va perdre un cavall, per culpa d'un cavall es va perdre un missatger, per culpa d'un missatger es va perdre un missatge, per culpa d'un missatge es va perdre una batalla, per culpa d'una batalla es va perdre una guerra i per culpa d'una guerra es va perdre un renge!!.
Serà possible que passin aquestes coses? doncs pregunteu per la papallona que va provocar un Tsunami, o al senyor Bush, que per culpa d'una galleta salada mireu com estan a Irak!!!.

Àgape

Continuant amb la cultura, aquest concepte cada vegada més devaluat per la pròpia cultura, podriem parlar d'iniciatives innovadores en aquest món tan saturat de merdes que en nom de la modernitat s'apropien d'un fet que en comptes de portar-nos endevant, ens fa anar cada vegada més enrere. Fa un aproximadament un any i mig va sorgir un moviment promogut per músics, poetes sumillers i cuiners del barri de Gràcia que tractava d'aglutinar totes aquestes disciplines en una , creant així una experiència multisensorial molt recomanable per a tots aquells que viuen per i pels plaers de la vida: menjar, veure ( ficar i treure ), música i les lletres, en aquest cas en forma de poesia. Aquest espectacle dels sentits en tot el seu esplendor va neixer amb un homenatge al restaurant Cal Juanito, que per obre i gràcia de l'especulació estava condemnat a morir com les torres bessones. La cosa va sortir bé, molt bé i es va decidir montar-ho de manera estable, per poder mostrar-ho al món pel seu ús i gaudi. Doncs bé, s'han fet vàries actuacions amb la culminació d'un acte al mercat de l'Abaceria central de Gràcia amb una assistència de públic importantíssima ( més de 240 persones donant voltes pel mercat menjant, degustant vins, poesia i música ). Aquest grup d'artistes vocacionals van decidir exportar l'espectacle fora de Barcelona, pensant que també tenien dret a fruïr de l'Àgape els que estaven lluny de la capital catalana. La primera parada va ser a Igualada, a un reconegut restaurant del centre de la ciutat. Està vist que lluitar contra un Barça Madrid de bàsquet, un Barça Villarreal de fútbol, una plantada d'espelmes en contra de la violència de gènere ( molt lloable per altra part ) i la desinformació i desgana dels coorganitzadors és massa per un pobre grup de personetes que només pretenien entretenir al la gent durant una hora i mitja. El que la gent possiblement no sabia era que hi havia menjar i veure per a tothom, musiqueta per distreure's i un bon grapat de poesies per fer gaudir el petit tros de cervell que ens queda.
En fi, una merda això de la cultura alternativa ( això deuen pensar els de la cultura oficial).

VISCA ELS SENTITS ( encara que setiguin devaluats )

Pensaments acompanyats de 45.000 cerveses

Deixo anar una pregunta: que en penseu de la dicotomia " FE vs. ATZAR ". És la fè una actitud desesperada davant el fet concient i inamovible de l'atzar o pot ser que l'atzar formi part inseparable d'un acte de fè?. El millor surfista del món confia, té fè en la seva tècnica impecable per moure's per sobre les onades, però també és concient que l'atzar pot fer que un petit canvi de pressió en el moment precís fagi que l'onada canvii de direcció i el fagi caure. Amics meus tot sembla més complicat del que en realitat és, però la realitat ens diu que si que és molt complicada!!

Com enganyar a la gent i que s'ho creguin

si tenim en compte que vivim en un mon que és la personificació de la decadència en tota la historia de la humanitat, podem posar com a màxim exemple la gastronomia i tot el que la rodeja. Encara que soni com a demagògia populista, la cuina actual i els individus que l'executen son els màxims culpables de que elevem a la categoria d'art sublim una cosa tan tonta com una mica d'aire amb gust a alguna cosa i que hi hagi gent que pagui 120€ per menjar res ( paradoxalment en llatí significa " cosa " ). Anant més enllà encara hi ha un grup de pressió més poderós que com si fós la mà de Déu s'atreveix a donar bocins de llum estelar a uns restaurants que ni tan sols tenen llum suficient al menjador per poder veure el que et porten al plat ( encara que en el plat no hi hagi res ). Per contra hi ha molta gent que sense diners es dediquen a fer esforços de més de 10 hores diàries per poder donar de menjar a la gent, amb un critèri alimentari i econòmic que estan condemnats a desapareixer i que ningú es recordi d'ells.
Amb això no vull dir que tots els grans siguin uns hipocrites gastronòmics, però n'abunden més que no pas els honrats i que s'han guanyat el reconeixement que tenen.