dimarts, 23 de gener de 2007

La dimensió desconeguda

Iker Romero ha resolt l'enigma dels retrassos de la RENFE!. En el seu pròxim programa entrevistarà a un conductor de tren de rodalies que un dia va arribar tard a la feina per culpa d'una avaria en el tren que el portava de casa seva fins al lloc de treball, que curiosament era la RENFE, més concretament el servei de rodalies. Ja hem entrat a la dimensió desconeguda : un conductor de tren que arriba tard a la feina per culpa d'una avaria en un tren que fa que el tren que havia de conduir es retrassi i per un efecte domino el tren que ha d'agafar aquest home per anar a treballar sempre té retards!. Quina angoixa, no ho acabo d'entendre ni jo mateix que ho estic escribint. Perque, aleshores què és primer, el retràs del tren que agafa el conductor o el que provoca ell mateix o s'ha retrassat tot tant que ja mai més podrem tornar a anar a l'hora?. No ho se i m'interessa ben poc perque jo tinc ADSL 1 Mb amb telefònica!!.

dilluns, 22 de gener de 2007

Eres mediocre?

Eres un ser mediocre? en el curro te llaman encefalograma plano? tu máxima aspiración en la vida es ir pasando?. No te preocupes, piensa que formas parte de la élite y que la sociedad te ofrece opciones muy buenas para ser útil. Puedes trabajar de político y si eres muy mediocre hasta puedes llegar a ser presidente de un gobierno, da igual la ideología, como seguramente tu no tienes ninguna ( recuerda que eres un mediocre ) ya encontraremos una a tu medida.
También puedes ser notario, solo hace falta que sepas hacer garabatos en un papel unas cuantas horas al día y listos!. Hay muchos cargos a tu disposición : presidente de una empresa, director de banco, deportista con un sueldo por encima del millón de euros anuales... .
Ya ves, ser mediocre es la mejor opción en estos días que corren. El mundo seria más bonito si Dios también fuera mediocre!!!
Dios!!! que mediocre se tiene que ser para escribir esto!!!!!!!!!

diumenge, 21 de gener de 2007

Suicidi

Escric aquesta carta molt concient del que vaig a fer. Ja ho tinc tot disposat per poder marxar sense deixar rastre terrenal i acabar d'una vegada per totes amb aquest dolor que no es veu però fa mal, molt mal. Deixo enrrere moltes coses que em trobaran a faltar, però el temps emborrona els records, tant els bons com els dolents. Quan es perd la capacitat d'estimar, ja s'ha perdut tot i si a sobre n'ets concient, encara és pitjor ja que el patiment que suportes és debastador.
Només em queda esperar que no us hagi molestat gaire i que a partir d'ara pogueu començar una vida plena de una nova felicitat.
Per la meva part només haig d'esperar que l'arbre del que m'haig de penjar creixi el suficient com perque aguanti el meu pes i el de la corda. Calculo que li queden uns 15 anys de creixement. Ja veig que m'hauré d'esperar sentat i sense moure'm en precaució de no tenir un accident i que em treguin l'honor de segar-me la vida tot solet!!.