Carnet de President per punts

Si us paren conduïnt veguts, el més probable ( és una broma!! ) és que us retirin uns quants punts del carnet de conduir. Ara, què passa si dirigeixes una empresa o un pais sota els efectes de l'alcohol?, ara per ara sembla que res. No seria llògic que també et treiessin punts d'algun lloc, o bé que te'ls posessin degut a la castanya que t'has fotut al anar a recollir el got de cubata que t'ha caigut de la taula presidencial. En fi, crec que en certa manera està bé que els politics promulguin lleis per al suposat benestar de la societat, però crec que ha arribat l'hora que ens plantejem de que nosaltres els poguem posar lleis als politics per que s'assebentin de que també formen part de la societat que dirigeixen ( millor MANIPULEN ).

Antiestaminics maliciosos

Per culpa d'una abella es va perdre un cavall, per culpa d'un cavall es va perdre un missatger, per culpa d'un missatger es va perdre un missatge, per culpa d'un missatge es va perdre una batalla, per culpa d'una batalla es va perdre una guerra i per culpa d'una guerra es va perdre un renge!!.
Serà possible que passin aquestes coses? doncs pregunteu per la papallona que va provocar un Tsunami, o al senyor Bush, que per culpa d'una galleta salada mireu com estan a Irak!!!.

Àgape

Continuant amb la cultura, aquest concepte cada vegada més devaluat per la pròpia cultura, podriem parlar d'iniciatives innovadores en aquest món tan saturat de merdes que en nom de la modernitat s'apropien d'un fet que en comptes de portar-nos endevant, ens fa anar cada vegada més enrere. Fa un aproximadament un any i mig va sorgir un moviment promogut per músics, poetes sumillers i cuiners del barri de Gràcia que tractava d'aglutinar totes aquestes disciplines en una , creant així una experiència multisensorial molt recomanable per a tots aquells que viuen per i pels plaers de la vida: menjar, veure ( ficar i treure ), música i les lletres, en aquest cas en forma de poesia. Aquest espectacle dels sentits en tot el seu esplendor va neixer amb un homenatge al restaurant Cal Juanito, que per obre i gràcia de l'especulació estava condemnat a morir com les torres bessones. La cosa va sortir bé, molt bé i es va decidir montar-ho de manera estable, per poder mostrar-ho al món pel seu ús i gaudi. Doncs bé, s'han fet vàries actuacions amb la culminació d'un acte al mercat de l'Abaceria central de Gràcia amb una assistència de públic importantíssima ( més de 240 persones donant voltes pel mercat menjant, degustant vins, poesia i música ). Aquest grup d'artistes vocacionals van decidir exportar l'espectacle fora de Barcelona, pensant que també tenien dret a fruïr de l'Àgape els que estaven lluny de la capital catalana. La primera parada va ser a Igualada, a un reconegut restaurant del centre de la ciutat. Està vist que lluitar contra un Barça Madrid de bàsquet, un Barça Villarreal de fútbol, una plantada d'espelmes en contra de la violència de gènere ( molt lloable per altra part ) i la desinformació i desgana dels coorganitzadors és massa per un pobre grup de personetes que només pretenien entretenir al la gent durant una hora i mitja. El que la gent possiblement no sabia era que hi havia menjar i veure per a tothom, musiqueta per distreure's i un bon grapat de poesies per fer gaudir el petit tros de cervell que ens queda.
En fi, una merda això de la cultura alternativa ( això deuen pensar els de la cultura oficial).

VISCA ELS SENTITS ( encara que setiguin devaluats )

Pensaments acompanyats de 45.000 cerveses

Deixo anar una pregunta: que en penseu de la dicotomia " FE vs. ATZAR ". És la fè una actitud desesperada davant el fet concient i inamovible de l'atzar o pot ser que l'atzar formi part inseparable d'un acte de fè?. El millor surfista del món confia, té fè en la seva tècnica impecable per moure's per sobre les onades, però també és concient que l'atzar pot fer que un petit canvi de pressió en el moment precís fagi que l'onada canvii de direcció i el fagi caure. Amics meus tot sembla més complicat del que en realitat és, però la realitat ens diu que si que és molt complicada!!

Com enganyar a la gent i que s'ho creguin

si tenim en compte que vivim en un mon que és la personificació de la decadència en tota la historia de la humanitat, podem posar com a màxim exemple la gastronomia i tot el que la rodeja. Encara que soni com a demagògia populista, la cuina actual i els individus que l'executen son els màxims culpables de que elevem a la categoria d'art sublim una cosa tan tonta com una mica d'aire amb gust a alguna cosa i que hi hagi gent que pagui 120€ per menjar res ( paradoxalment en llatí significa " cosa " ). Anant més enllà encara hi ha un grup de pressió més poderós que com si fós la mà de Déu s'atreveix a donar bocins de llum estelar a uns restaurants que ni tan sols tenen llum suficient al menjador per poder veure el que et porten al plat ( encara que en el plat no hi hagi res ). Per contra hi ha molta gent que sense diners es dediquen a fer esforços de més de 10 hores diàries per poder donar de menjar a la gent, amb un critèri alimentari i econòmic que estan condemnats a desapareixer i que ningú es recordi d'ells.
Amb això no vull dir que tots els grans siguin uns hipocrites gastronòmics, però n'abunden més que no pas els honrats i que s'han guanyat el reconeixement que tenen.