dimarts, 28 de novembre de 2006

Àgape

Continuant amb la cultura, aquest concepte cada vegada més devaluat per la pròpia cultura, podriem parlar d'iniciatives innovadores en aquest món tan saturat de merdes que en nom de la modernitat s'apropien d'un fet que en comptes de portar-nos endevant, ens fa anar cada vegada més enrere. Fa un aproximadament un any i mig va sorgir un moviment promogut per músics, poetes sumillers i cuiners del barri de Gràcia que tractava d'aglutinar totes aquestes disciplines en una , creant així una experiència multisensorial molt recomanable per a tots aquells que viuen per i pels plaers de la vida: menjar, veure ( ficar i treure ), música i les lletres, en aquest cas en forma de poesia. Aquest espectacle dels sentits en tot el seu esplendor va neixer amb un homenatge al restaurant Cal Juanito, que per obre i gràcia de l'especulació estava condemnat a morir com les torres bessones. La cosa va sortir bé, molt bé i es va decidir montar-ho de manera estable, per poder mostrar-ho al món pel seu ús i gaudi. Doncs bé, s'han fet vàries actuacions amb la culminació d'un acte al mercat de l'Abaceria central de Gràcia amb una assistència de públic importantíssima ( més de 240 persones donant voltes pel mercat menjant, degustant vins, poesia i música ). Aquest grup d'artistes vocacionals van decidir exportar l'espectacle fora de Barcelona, pensant que també tenien dret a fruïr de l'Àgape els que estaven lluny de la capital catalana. La primera parada va ser a Igualada, a un reconegut restaurant del centre de la ciutat. Està vist que lluitar contra un Barça Madrid de bàsquet, un Barça Villarreal de fútbol, una plantada d'espelmes en contra de la violència de gènere ( molt lloable per altra part ) i la desinformació i desgana dels coorganitzadors és massa per un pobre grup de personetes que només pretenien entretenir al la gent durant una hora i mitja. El que la gent possiblement no sabia era que hi havia menjar i veure per a tothom, musiqueta per distreure's i un bon grapat de poesies per fer gaudir el petit tros de cervell que ens queda.
En fi, una merda això de la cultura alternativa ( això deuen pensar els de la cultura oficial).

VISCA ELS SENTITS ( encara que setiguin devaluats )