dimarts, 28 de novembre de 2006

Com enganyar a la gent i que s'ho creguin

si tenim en compte que vivim en un mon que és la personificació de la decadència en tota la historia de la humanitat, podem posar com a màxim exemple la gastronomia i tot el que la rodeja. Encara que soni com a demagògia populista, la cuina actual i els individus que l'executen son els màxims culpables de que elevem a la categoria d'art sublim una cosa tan tonta com una mica d'aire amb gust a alguna cosa i que hi hagi gent que pagui 120€ per menjar res ( paradoxalment en llatí significa " cosa " ). Anant més enllà encara hi ha un grup de pressió més poderós que com si fós la mà de Déu s'atreveix a donar bocins de llum estelar a uns restaurants que ni tan sols tenen llum suficient al menjador per poder veure el que et porten al plat ( encara que en el plat no hi hagi res ). Per contra hi ha molta gent que sense diners es dediquen a fer esforços de més de 10 hores diàries per poder donar de menjar a la gent, amb un critèri alimentari i econòmic que estan condemnats a desapareixer i que ningú es recordi d'ells.
Amb això no vull dir que tots els grans siguin uns hipocrites gastronòmics, però n'abunden més que no pas els honrats i que s'han guanyat el reconeixement que tenen.