diumenge, 21 de gener de 2007

Suicidi

Escric aquesta carta molt concient del que vaig a fer. Ja ho tinc tot disposat per poder marxar sense deixar rastre terrenal i acabar d'una vegada per totes amb aquest dolor que no es veu però fa mal, molt mal. Deixo enrrere moltes coses que em trobaran a faltar, però el temps emborrona els records, tant els bons com els dolents. Quan es perd la capacitat d'estimar, ja s'ha perdut tot i si a sobre n'ets concient, encara és pitjor ja que el patiment que suportes és debastador.
Només em queda esperar que no us hagi molestat gaire i que a partir d'ara pogueu començar una vida plena de una nova felicitat.
Per la meva part només haig d'esperar que l'arbre del que m'haig de penjar creixi el suficient com perque aguanti el meu pes i el de la corda. Calculo que li queden uns 15 anys de creixement. Ja veig que m'hauré d'esperar sentat i sense moure'm en precaució de no tenir un accident i que em treguin l'honor de segar-me la vida tot solet!!.